El Comerç Just i el Consum Responsable

Salari Injust

 

Durant molts anys aquesta activitat s'ha anat practicant fins a arribar als nostres dies. Les grans empreses multinacionals, per produir més barat, generen els seus productes en regions on la mà d'obra és més econòmica i les lleis d'igualtat social són ignorades.

Gràcies a la deslocalització de les fàbriques en els països rics, es generen llocs de treball en una població que viu habitualment del sector primari. Encara que, suposadament, les indústries suposin un gran benefici per al país i per als treballadors. Aquests reben un salari indigne, és a dir, un sou inferior amb comparació al treball realitzat dins la fàbrica: treballen una quantitat d'hores molt superiors a persones que treballen en empreses d'elit en un país més desenvolupat que el seu. També caldria destacar les condicions de treball a la qual estan sotmesos tots els treballadors en aquestes fàbriques, on la seguretat social i les assegurances mèdiques no existeixen.

Un exemple a destacar seria una indústria a les illes Filipines, on els treballadors d'aquesta fàbrica treballen sense parar per cobrar un salari indigne, un salari amb el qual no podran cobrir les despeses que necessiten per subsistir. Els treballadors només cobren una petita part del que els hi correspondria, tots els diners obtinguts pels productes que ells han produït són exportats als estats més rics i venuts a un preu molt superior. Tots els guanys són absorbits pels intermediaris i per les grans multinacionals i la pobra mà d'obra aconsegueix un salari molt inferior al que li pertocaria per dret.